El mercat de lloguer de pis a Barcelona sempre ha estat un mercat prou dinàmic per la importància de la capital catalana al món, i les necessitats d’habitatge que una ciutat així necessita. Ara bé, aquest dinamisme no sempre ha anat acompanyat d’un dimensionament adequat, ni molt menys de dotar al mateix d’unes eines i estructures que el fessin tan equiparable i segur com les opcions de compra/venda d’habitatges.

En el nostre país, la realitat sempre ha passat molt mes per la percepció de la importància de tindre una propietat que no pas de gaudir del bé. Aquest fet insòlit a molts altres països del nostre entorn (i molt més avançats) va conduir no només a fer que si bé el dinamisme del mercat de lloguer a grans capitals com es Barcelona fou prou dinàmic per la seva pròpia idiosincràsia no fos suficientment dimensionat, sinó que a més va produir que fos considerat gairebé com un mercat de segona.

Ara, actualment, la situació ha canviat radicalment, i ja no només el mercat de lloguer de pisos té una dimensió i un pes específic més ajustat i acord amb el qual realment li correspon, sinó que cada cop més les seves regulacions, eines i percepció ciutadana el torna a convertir (com ja fou així) amb el que li correspon, amb un mercat de primera.

Ara el mercat de lloguers de pisos ja no és només l’alternativa per aquells que no poden tindre accés a un habitatge de propietat, sinó que són una alternativa a considerar per a tota la població, una alternativa per a tots aquells que fins i tot podent accedir a la compra d’un habitatge no ho desitgen per diversos motius (d’interès econòmic, de projecte vital, de mobilitat, etc., etc.).